Benvolgudes amigues i benvolguts amics:
En aquest cap de setmana l'Associació Dames i Cavallers d'Uixó també ha tingut l'oportunitat de lliurar el guardó "Cavaller de l'Any 2009", que en aquest cas és a titol pòstum ja que la persona homenajada és el profesor N'Arcadi Garcia Sanz, segons queda reflectit en l'acta de la junta de gobern de 29 de gener de 2009 per la qual es reconeixen els mèrits d'aquest fill de la Vall com pensador, estudiós i impulsor de la cultura valenciana.
Per ilustrar la enorme significació cultural d'aquesta persona, a continuació us referim el comunicat de defunció que va emetre l'equip de govern de la Universitat Jaume I de Castelló el 31 de juliol de 1998.
El rector i l'equip de govern de la Universitat Jaume I comuniquen el seu pesar i dolor per la pèrduda, dijous 30 de juliol de 1998, del professor emèrit i ex degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Arcadi García Sanz, esdevinguda a la Vall d'Uixó.
Aquesta trista notícia ha motivat la suspensió de la reunió de l'equip de govern que se celebrava dijous mateix, en senyal de dol. Amb aquest motiu, l'equip de govern ha decidit declarar divendres, 31 de juliol de 1998, dia de dol oficial a tots els efectes acadèmics.
El rector i l'equip de govern, en nom de tota la comunitat universitària, volen fer arribar aquesta condolença a la família del nostre amic i company qui, amb el seu treball científic i amb el seu tarannà, tant ha contribuït al redreçament de la nostra cultura, així com al bon nom i al prestigi de la nostra institució.
El sepeli d'Arcadi Garcia Sanz tindrà lloc divendres 31 de juliol, a les 11 hores a l'església parroquial de l'Assumpció (la Vall d'Uixó).
A continuació us fem arribar dades biogràfiques i acadèmiques del professor Arcadi Garcia Sanz.
Currículum del Dr. Arcadi Garcia Sanz
Arcadi Garcia va nàixer a la Vall d'Uixó (Castelló), el 1926. Va cursar el batxillerat a Vic (Barcelona), i va realitzar l'examen d'Estat el 1943 a la Universitat de Barcelona.
De 1943 a 1946 va seguir a la mateixa Universitat de Barcelona els cursos comuns de la Facultat de Filosofia i Lletres i els tres primers anys de la de Dret.
De 1946 a 1948 va seguir els darrers cursos de la llicenciatura en Dret a la Universitat de València, on va obtenir el grau de llicenciat a l'octubre de 1948.
De 1949 a 1954 va treballar en l'organització de la biblioteca i els arxius notarials que hi havia a l'Arxiu Episcopal de Vic, sota la direcció del Dr. Eduard Junyent Subirà, aleshores canònic arxiver d'aquella catedral i abans professor de la Universitat Gregoriana de Roma. Va col·laborar amb ell en la fundació i l'estabilització de la revista Ausa, que actualment encara es publica amb una reputació notable en els estudis històrics.
De 1952 a 1956, sota la direcció de Lluís Revest Corzo, advocat del cos facultatiu d'arxius, amb destinació a Castelló, va treballar en l'estudi de la documentació medieval i del dret local de la zona nord del País Valencià.
De 1956 a 1961 va treballar professionalment com a passant en diversos despatxos d'advocats i va començar l'estudi de diverses institucions de dret econòmic i mercantil, sota la direcció de Ramon d'Abadal i de Vinyals, també advocat, membre de L'École des Chartes de París, de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de la Història.
Des de 1962, va exercir d'advocat en exercici en els col·legis de València i Castelló. Va formar part del Consell de Redacció del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i va col·laborar amb l'aleshores Seminari d'Història del Dret de la Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr. Josep Maria Font Rius, i amb el Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea (Suïssa), dirigit pel prof. Germà Colon, en estudis històrics sobre dret marítim i dret valencià. Alguns d'aquests han donat lloc a obres actualment ja publicades en gran part.
Des de 1970 va treballar en l'estudi jurídic i diplomàtic de la documentació mercantil de l'Arxiu Històric de Protocols, del Col·legi Notarial de Barcelona, sota la direcció de Raimundo Noguera de Guzmán, notari arxiver i membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona. Alguns d'aquests treballs han donat lloc també a obres actualment ja publicades.
Des de 1973, era membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, en atenció als seus treballs de caràcter historicojurídic realitzats fins aquell moment. Professionalment, va treballar com a assessor o com a directiu de diverses empreses mercantils.
El 1974 va obtenir el premi Ferran Armengol de l'Institut d'Estudis Catalans, per l'obra realitzada en col·laboració de la Institució Milà i Fontanals, del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
El 1975-76, per consell del Dr. José Martínez Gijón, catedràtic d'Història del Dret de la Universitat de Sevilla, va seguir els cursos de doctorat a la Facultat de Dret de València, sota l'orientació acadèmica dels professors Juan García González i Mariano Peset Reig, del Departament d'Història del Dret. Professionalment, es va inscriure en el registre d'empreses del Col·legi d'Advocats de Castelló.
Des de 1978, era membre numerari de la Institució Alfons el Magnànim (actualment Institució Valenciana d'Estudis i Investigació de la Generalitat Valenciana).
Des de 1979 fou professor interí de Tecnologia Administrativa i Comercial i de Formació Empresarial als instituts de formació professional de la Vall d'Uixó i d'Onda (Castelló).
El 1981 va obtenir el premi Gumersind Bisbal, de la Fundació Salvador Vives, de Barcelona, per l'edició dels Furs realitzada en col·laboració amb Germà Colon. L'any següent, la mateixa obra va obtenir el premi de crítica Serra d'Or, de l'Òmnium Cultural.
Des de 1982 col·laborava amb la Dra. Núria Coll Julià, aleshores de l'esmentada Institució Milà i Fontanals del CSIC, en l'estudi de la documentació jurídica sobre galeres mercants dels segles XIV i XV, en una extensa investigació que encara continuava en curs.
El 1983 va obtenir el grau de doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, mitjançant la lectura de la tesi «El Llibre de Consolat dins la història medieval del dret marítim català», dirigida pel Dr. Josep Maria Font Rius, catedràtic d'Història del Dret d'aquella Universitat, tesi qualificada d'excel·lent cum laude, que va obtenir el premi extraordinari de doctorat d'aquell curs a la Facultat de Dret de Barcelona. Es va publicar l'any següent.
El mateix any 1983 va col·laborar amb la Dra. Sylvia Romeu Alfaro, del Departament d'Història del Dret de la Universitat de València, en l'assessorament previ a la redacció del reglament de les Corts valencianes.
Des de 1985, era professor numerari de Formació Empresarial, por oposició lliure amb el número 1 en l'ordre de puntuació. Fou destinat a l'Institut de FP de la Vall d'Uixó, on es trobava destinat. El mateix any va acabar l'obra citada interrompuda des de la mort de Josep Maria Madurell i va dirigir la seua edició. Des d'aquest any va col·laborar amb la Dra. Birgitta Fritz, del Riksarkivet d'Estocolm, en l'estudi de la documentació sobre el comerç suec medieval en el Mediterráneo.
Des de 1987, fou membre del consell assessor de la revista Drassana, fundada al Museu Marítim de Barcelona, especialitzada en història de la navegació. I, des del mateix any, també era professor titular d'Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de València.
Des de 1989, fou membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat, i secretari general del Col·legi Universitari de Castelló, de la Universitat de València.
El 1990 fou Premi d'Honor de les Lletres Valencianes, màxima distinció de la Generalitat Valenciana. El mateix any va participar en el Congrés Internacional sobre el Mediterrani europeu i les ciutats de trànsit dels segles XV i XVI, realitzat a Alacant, i en va ser un dels tres membres integrants del Consell Científic.
El 1991 es va incorporar a la Universitat Jaume I de Castelló i fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.
Després de la jubilació, el 1992, fou nomenat degà honorari de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I, i professor emèrit, situació en què continuava actualment.
A l'octubre de 1994 va fer la lliçó inaugural del curs 1994-95 de la Universitat Jaume I, amb el títol «La Generalitat Valenciana en la història».
Entre 1994-95, va portar el projecte «Bases per a una compilació de dret civil valencià», de la Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana.
El 1995 se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per tota la seua trajectòria científica. Arcadi Garcia fou autor d'obres com ara: «La Generalitat Valenciana en el 750 aniversari», «Llibre del Consolat de Mar (edició crítica)» i amb Germà Colón i Domènech «Edició Crítica dels Furs de València (8 volums)», entre unes altres obres relatives a la història del Dret i a les institucions civils valencianes.
La Universitat Jaume I va publicar, recentment, la seua obra «Institucions de Dret Civil Valencià», així com una «Cronografia Tòpica del Calendari Julià». També aquesta institució li va dedicar, com a homenatge, la publicació del volum col·lectiu «Historia y Derecho».
Si per Enric IV de França, "Paris ben valia una misa", per als Vallers, "Arcadi Garcia Sanz ben val el nostre record".
Associació Cultural Dames i Cavallers d'Uixó
ACDamesiCavallersdUixo@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario