Pel camí d'una tradició

Benvolgudes amigues i benvolguts amics de l'associació:

Les tradicions són com el aigua que ens permet nadar per la vida, afrontant l'esdevenir amb certa sensació de seguretat i confiança, sense tindre que inventar en cada ocasió una manera de viure els grans moments de la nostra quotidianeitat. Sería molt dur que perguerem la memòria col·lectiva i que tinguerem que reinventar cada ocasió especial, amb tots els ritus que configuren la celebració de tots els nostres esdeveniments més significatius.

D'altra banda a voltes amb la modernitat segons la va descriure Baudelaire en el seu artícul de 1863 “Le peintre de la vie moderne” que ve a significar "El pintor de la vida moderna", allò pròpiament modern significa la identificació de “transitori, fugitiu, contingent" com una meitat d'un tot que té com a complement l'altra meitat identificada amb "etern i inmutable” que ve a significar l'deal de “extraure l'eternitat d'allò transitori”.

Tot i això, aquestos dos conceptes, tradició i modernitat, estan sovint en contradicció. D'un costat la vida suposa i imposa contínus canvis que hi ha que asumir i afrontar per a viure-la de forma sana. En la part negativa està, entre d'altres, la incertessa de que les solucions que són vàlides en un moment donat deixen de ser-ho i aparega la necesitat de crear de noves, un gasto extra d'energia. En la part positiva qualsevol millora de les circumstàcies coyunturals significa per definició canvis en les coses.

D'altra banda, les persones, éssers conscients i gregaris, necessitem donar sentit a la nostra existència, tindre certa sensació de trascendència i control sobre les circumstàncies del passat, present i futur. Moltes voltes aquesta necesitat, des del punt de vista col·lectiu, és la llavor de la tradició, és a dir, una liturgia de coses que tenen un significat especial per a una comunitat concreta de gent i que s'estén cíclicament en el temps.

Lluny com estem d'eixe segle XIII i de les seues circumstancies, a dia de hui, en el segle XXI, moltes coses han caviat, altres no. I fills del nostre temps, aquell ideal de “extraure l'eternitat d'allò transitori” es pot interpretar d'alguna manera per "viure el temps present, amb la saviessa del temps passat, per aconseguir un millor temps futur".

I en aixó estem, commemorant una part de la nostra història, la del segle XIII. Es tracta de reviure la coyuntura que va donar peu a la creació del nostre poble. Això clar, en el bén entés que allò va ser amb uns significats feudals molt diferents dels que hui en dia considerem naturals, i que per entendre-los hi ha que considerar-los en el seu context hitòric. Així i tot, van tindre una repercusió que arriva fins als nostres dies i més enllà. És la ciutat on vivim. És la Vall d'Uixò. Ara.

"Tempus fugit, suus memoria subsisto". Ja van cinq anys de conquesta...

Associació Cultural Dames i Cavallers d'Uixó

ACDamesiCavallersdUixo@gmail.com