Cavallers de Jaume I

Vicent Martínez Guzmán

Director Càtedra UNESCO Filosofia per a la Pau

Universitat Jaume I

Il•lma. Sra. Alcaldessa, regidores i regidors, personatges representatius de Jaume I i Na Violant d’Hongria, dames de companya i cavallers:

Abans que res m’agradaria començar agraint a l’Associació Cultural Dames i Cavallers d’Uixó, l’honor que m’heu fet d’anomenar-me Cavaller de l’any. Seria una equivocació i un exercici d’arrogància pensar que aquest honor és per a mi sol com a individu. Dieu en l’acta que és per «la tasca pedagògica en favor de la pau». Ni la pau ni quasi cap activitat humana és pot fer sol. Els éssers humans ens caracteritzem perquè estem interrelacionats. És cert que podem fer-nos molt de mal, exercir la violència de tot tipus, fer guerres, terrorisme, marginar-nos i excloure’ns per una mala organització econòmica del món. No obstant això, també és cert que podem actuar amb criteris de tendresa i voler en les relacions interpersonals i amb criteris de justícia i democràcia en les relacions socials, institucionals i polítiques. 

Per això, aquesta tasca pedagògica en favor de la pau que hui honoreu, l’entenc com el reconeixement del mèrits de totes les persones i institucions que des de 1996, en què  vam fer el curs pilot del Màster de la Pau, venen ajudant a reunir tots els anys al voltant de 50 persones de més de 30 països de tot el món, a fer els seus estudis superiors de Màster i Doctorat a la Universitat Jaume I: la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i alguns ajuntaments de la comarca, encapçalats com a pioner pel de la Vall d’Uixó, fan possible que vinguen estudiants de països empobrits i que tornen als seus llocs d’origen amb el màxim grau acadèmic. També la Vall ha sigut pionera en la creació del Museu de la Pau.

L’escenificació que feu cada any de la vinguda del Rei Jaume I a la Vall, tal com es conta en el Llibre dels fets, és una celebració dels moments de la història en què va es va consolidar als poblats de la Vall, en aquells moments de majoria àrab, la cultura cristiana i europea. A l’any 2000 vam celebrar el 750 aniversari de la Carta Pobla del nostre poble en 1250.

Desgraciadament, la història es pot recuperar, contant-la com si fóra una pel•lícula de l’Oest, amb bons i roïns, vencedors i vençuts, guanyadors i perdedors, i sense eixir de l’espiral de la violència. Com som realistes, admetem amb tristesa que això ha passat i segueix passant en la història. També he dit, però, que els éssers humans podem fer-nos les coses d’una altra manera. Si és malauradament cert que hem creat la institució de la guerra, i hem fomentat i, de vegades fomentem, molta violència directa estructural i cultural, és així mateix cert que podem crear institucions de pactes, arribar a acords i actuar amb formes de govern que tracten de promoure la justícia i el benestar de la gent. Precisament, la paraula pau, etimològicament, està relacionada amb la paraula pacte i com deien els romans, encara que sabien molt de conquestes i de guerres: pacta servanda sunt (els pactes s’han de complir). 

Per tot això, hem de «desaprendre» la història de violència i hem d’aprendre i recuperar els moments de convivència i de pactes, que també hem tingut al llarg del temps. Entenc que aquest és l’esperit d’aquesta Associació Cultural de Dames i Cavallers d’Uixó, el de la celebració de hui i la desfilada que feu el 9 d’octubre. De fet, ja he mencionat que el que es rememora, és la consolidació de la cultura cristiana i europea (recordem que Jaume I va nàixer a Montpeller, en el que s’anomenava Occitània). Per a creients i no creients vol dir que si hem d’estar a favor d’algú en la memòria història, hauria de ser, precisament, dels que més sofreixen, dels marginats i dels oprimits. Em sembla una dolorosa contradicció que quan arriben a les costes de les Illes Canàries, els subsaharians amb el que anomenem cayucos, el mitjans de comunicació diuen que arriben precisament al Puerto de los Cristianos. Per als qui ens hem educat en la cultura cristiana, gràcies als fets de Jaume I que hui celebrem, se’ns haurien de «rebolicar les entranyes» i revisar el món que estem creant. «Rebolicar les entranyes» és el que vol dir la paraula misericòrdia tal com es usada en els evangelis, en els seus orígens grec i hebreu.

Des d’aquest context, quan mire les espases que porteu, m’agradaria ressaltar que són simplement part de la vestimenta medieval que porteu, com la música que escoltem i els símbols que utilitzem. Alhora, i des de la cultura de l’Antic Testament que tenim com a herència comuna, jueus, cristians i musulmans, m’agradaria recordar aquells versets del llibre del Profeta Isaïes quan diu:

Forjaran relles de les seues espases

i corbelles de les seues llances.

Cap nació no empunyarà l’espasa

contra una altra

ni s’entrenaran mai més 

a fer la guerra (Is 2, 4).

Els qui coneixeu els treballs del camp, sabeu més bé que jo que la rella és la part més tallant de l’aladre que serveix per llaurar i fer els solcs al mig dels cavallons. En això, s’han de convertir l’espases. També sabeu que la corbella serveix per segar l’herba i fer altres treballs de l’horta. En això s’han de convertir les llances.

Convertir els símbols de les armes en símbols de treball, suposa entendre aquesta celebració com una festivitat que busque noves fórmules de convivència. La mateixa paraula «símbol», té el prefix grec sym-  que vol dir que «uneix». Per exemple quan parlem de «sinèrgies» volem dir que uns treballs o accions s’uneixen o influeixen a unes altres. Torne a insistir que som realistes i hem de reconèixer, malauradament, que moltes vegades els símbols en comptes d’unir han servit per separar. De fet, en grec, les paraules «simbòlic» i «diabòlic» tenen la mateixa arrel etimològica. Només canvia el prefix que pot significar allò que uneix o allò que separa. Vol dir que preferim el que és simbòlic al que és diabòlic. 

Volem que la vostra representació, els fets històrics que recordeu, i els símbols que utilitzeu siguen per unir, i com he dit, per buscar noves fórmules de convivència, entre tots els actuals ciutadans i ciutadanes de la Vall. Ja és un exemple que aquesta celebració haja eixit precisament d’aquest barri del Carbonaire, que se va fundar, com altres del nostre poble, per persones de parla castellana que procedien de la Manxa (especialment el barri Toledo) i d’Andalucia. Es un exemple del fet que vallers i valleres tenim una identitat complexa i híbrida, i hem aprés a conviure i a construir la Vall conjuntament. 

Ara hem d’aprendre a construir la vall de futur amb noves fórmules de convivència, amb totes les persones que venen d’altres cultures; participar de les seues festes i celebracions cíviques i religioses, i que participen de les nostres: que totes les celebracions siguen d’uns i altres sense distinció. Siguen de cultures i creences islàmiques, ortodoxes com les de Romania, o xineses. A la Vall, com ja vaig dir en la celebració del 750 aniversari de la Carta Pobla, tenim capacitat d’iniciativa per a celebrar la diversitat de vallers i valleres nouvinguts, perquè som manifassers, maneguetes, comboiants i bodins, i ens agrada saber-ho tot i aprendre-ho tot. 

Vallers i valleres som capaços de crear noves formes de convivència, sobretot i especialment, perquè com diu l’himne del nostre poble «tenim un cor falaguer». És a dir, cortés, atent, agradable, afable, esperançador i capaç d’obtenir coses. Ho preguntem tot, volem saber de tot i hem d’aprendre i dialogar molt sobre quina Vall volem per al futur, amb nous ciutadans i ciutadanes.

Moltes gràcies i enhorabona per la celebració.

La Vall d'Uixó, 29 de juny de 2007

Lliurament Guardó Cavaller de l'Any 2007